Aquest passat diumenge dia 8 de novembre, la Carme Barba i la Núria Alart van ser a l'Eureka (Mònica López) de COMRàdio per parlar de TIC i ordinadors a les aules. Tot i expressar-se amb molta claredat, com ja va fer l'Anna Perez ara fa un parell de setmanes al Secret de la Sílvia Còpulo (Catalunya Ràdio), costa fer entendre a alguns companys/es de tertúlia que hi hagi un bon grup d'irreductibles ensenyants i de centres (més dels que ens volen fer creure) que desitjarien fer la seva pròpia selecció (amb alguna aportació pròpia) de continguts digitals i desenvolupar el seu propi pla TAC.
Ara per ara, i això es pot demostrar quan es vulgui, la qualitat de nombroses iniciatives de molts mestres (la majoria anònims) es troba a anys llum, qualitativament parlant, del que estan oferint les editorials. L'explicació és ben clara: mentre que durant molt de temps les editorials s'han acomodat en la dinàmica de guanys fàcils, que crèien assegurats, un bon grup d'ensenyants portem prop de vint anys anant introduïnt en silenci millores metodològiques i d'aprofitament educatiu de les TIC (webquest, caceres del tresor, entorns virtuals d'aprenentatge, etc.) a les nostres aules. Per cert, ningú mai ha caigut en que fóra interessant fer-ne un 'inventari', d'aquestes experiències. O és que potser no interessa.
Les editorials han entrat en aquesta festa amb força, i fent allò que han fet sempre: enllaunar continguts, abans tancats en llibre i ara en servidors a Internet. No s'han adonat que el secret està en la dinamització, en ser al costat del professorat dia a dia. O potser sí però encara no en saben prou. Oferint continguts de qualitat, més enllà de substituïr les imatges estàtiques per animacions en Flash, que qualsevol principiant sap fer i que els alumnes avorreixen en pocs dies (i més en les fantàstiques pantalles de 10', que hom diria han estat patrocinades pel gremi d'oculistes). Però és clar, si els alumnes s'avorreixen serà perquè els mestres i professors no els haurem sabut motivar prou.
Em pregunto: si el camí de l'aposta per les TIC era tan clar, com és que han despertat fa quatre dies i ens volen donar lliçons de com fer les coses, com demostren les vergonyoses declaracions del president de l'ANELE (Asociación Nacional de Editores de Libros de texto)?
I si aquests 'molts' professors que estan preparadíssims per fer el canvi que l'escola necessita no han anat més enllà i no han pogut -per exemple- introduir canvis en les cultures dels seus respectius centres... no serà perquè des d'on tocava no s'han emprès les mesures adients? Un exemple (per no extendre'm): No serà perquè l'única manera de promocionar el professorat (parlo de l'ESO) ha estat continuar amb la creació de càtedres? (l'únic sistema del món mundial que retribueix més sense exigir més hores de feina, més responsabilitat ni més 'productivitat'). I si deixem d'amagar el cap sota l'ala i emprenem mesures valentes, tot posant solució als veritables esculls que ens allunyen de l'escola del segle XXI? Com per exemple reconèixer que la implantació de la sisena hora ha estat una pífia sense precedents i reinvertint aquests diners en baixar les ràtios o millorant les dotacions dels centres.
Tampoc és cap secret que cada vegada són més els professionals de l'ensenyament que estan treballant des de diverses xarxes socials i associacions i que estan agafant l'hàbit de treballar i construir coneixement de manera col·lectiva.
Com el Slow Food, en comptes de donar continuïtat a moltes iniciatives amb una qualitat a anys llum de les que ofereix el llibre de text digital, els nostres polítics, arengats per les editorials i les empreses del sector, ens han imposat el Fast Food. Però si repassem els fets ara el primer moviment retorna, com una alternativa assenyada al menjar de pèssima qualitat i que fa perillar la salut de la nostra escola i dels nostres alumnes.
Olles i paelles a les aules sí, però deixeu-nos fer 'cuina d'autor'. Poseu uns bons fogons i deixeu crear, aposteu per muntar jornades 'culinàries', intercanvis, bona formació, incentius en forma de millores d'equipaments per als claustres compromesos... Això sí seria apostar per una educació innovadora. Si les editorials i les empreses del sector fan bons productes, ja els comprarem. Però no en una botigueta fashion look iTunes (una terça de Santillana, tres lliures de Teide i un patricó de Casals). Això pot quedar bé en una ponència en un congrés ITWorld, sobretot si va acompanyat d'un bon pouenpoin, però tampoc cola.
Prometo que un dia escriuré amb més calma sobre aquesta metàfora del fast i del slow food.
Bon profit !
PD: Vámonos de tapas, vámonos, cançó que acompanya aquest article.
Escrits
