dilluns 9 de novembre de 2009

La Núria Alart i la Carme Barba a la ràdio. Apologia del Slow Food


Aquest passat diumenge dia 8 de novembre, la Carme Barba i la Núria Alart van ser a l'Eureka (Mònica López) de COMRàdio per parlar de TIC i ordinadors a les aules. Tot i expressar-se amb molta claredat, com ja va fer l'Anna Perez ara fa un parell de setmanes al Secret de la Sílvia Còpulo (Catalunya Ràdio), costa fer entendre a alguns companys/es de tertúlia que hi hagi un bon grup d'irreductibles ensenyants i de centres (més dels que ens volen fer creure) que desitjarien fer la seva pròpia selecció (amb alguna aportació pròpia) de continguts digitals i desenvolupar el seu propi pla TAC.

Ara per ara, i això es pot demostrar quan es vulgui, la qualitat de nombroses iniciatives de molts mestres (la majoria anònims) es troba a anys llum, qualitativament parlant, del que estan oferint les editorials. L'explicació és ben clara: mentre que durant molt de temps les editorials s'han acomodat en la dinàmica de guanys fàcils, que crèien assegurats, un bon grup d'ensenyants portem prop de vint anys anant introduïnt en silenci millores metodològiques i d'aprofitament educatiu de les TIC (webquest, caceres del tresor, entorns virtuals d'aprenentatge, etc.) a les nostres aules. Per cert, ningú mai ha caigut en que fóra interessant fer-ne un 'inventari', d'aquestes experiències. O és que potser no interessa.

Les editorials han entrat en aquesta festa amb força, i fent allò que han fet sempre: enllaunar continguts, abans tancats en llibre i ara en servidors a Internet. No s'han adonat que el secret està en la dinamització, en ser al costat del professorat dia a dia. O potser sí però encara no en saben prou. Oferint continguts de qualitat, més enllà de substituïr les imatges estàtiques per animacions en Flash, que qualsevol principiant sap fer i que els alumnes avorreixen en pocs dies (i més en les fantàstiques pantalles de 10', que hom diria han estat patrocinades pel gremi d'oculistes). Però és clar, si els alumnes s'avorreixen serà perquè els mestres i professors no els haurem sabut motivar prou.

Em pregunto: si el camí de l'aposta per les TIC era tan clar, com és que han despertat fa quatre dies i ens volen donar lliçons de com fer les coses, com demostren les vergonyoses declaracions del president de l'ANELE (Asociación Nacional de Editores de Libros de texto)?

I si aquests 'molts' professors que estan preparadíssims per fer el canvi que l'escola necessita no han anat més enllà i no han pogut -per exemple- introduir canvis en les cultures dels seus respectius centres... no serà perquè des d'on tocava no s'han emprès les mesures adients? Un exemple (per no extendre'm): No serà perquè l'única manera de promocionar el professorat (parlo de l'ESO) ha estat continuar amb la creació de càtedres? (l'únic sistema del món mundial que retribueix més sense exigir més hores de feina, més responsabilitat ni més 'productivitat'). I si deixem d'amagar el cap sota l'ala i emprenem mesures valentes, tot posant solució als veritables esculls que ens allunyen de l'escola del segle XXI? Com per exemple reconèixer que la implantació de la sisena hora ha estat una pífia sense precedents i reinvertint aquests diners en baixar les ràtios o millorant les dotacions dels centres.

Tampoc és cap secret que cada vegada són més els professionals de l'ensenyament que estan treballant des de diverses xarxes socials i associacions i que estan agafant l'hàbit de treballar i construir coneixement de manera col·lectiva.

Com el Slow Food, en comptes de donar continuïtat a moltes iniciatives amb una qualitat a anys llum de les que ofereix el llibre de text digital, els nostres polítics, arengats per les editorials i les empreses del sector, ens han imposat el Fast Food. Però si repassem els fets ara el primer moviment retorna, com una alternativa assenyada al menjar de pèssima qualitat i que fa perillar la salut de la nostra escola i dels nostres alumnes.

Olles i paelles a les aules sí, però deixeu-nos fer 'cuina d'autor'. Poseu uns bons fogons i deixeu crear, aposteu per muntar jornades 'culinàries', intercanvis, bona formació, incentius en forma de millores d'equipaments per als claustres compromesos... Això sí seria apostar per una educació innovadora. Si les editorials i les empreses del sector fan bons productes, ja els comprarem. Però no en una botigueta fashion look iTunes (una terça de Santillana, tres lliures de Teide i un patricó de Casals). Això pot quedar bé en una ponència en un congrés ITWorld, sobretot si va acompanyat d'un bon pouenpoin, però tampoc cola.

Prometo que un dia escriuré amb més calma sobre aquesta metàfora del fast i del slow food.

Bon profit !

PD: Vámonos de tapas, vámonos, cançó que acompanya aquest article.

diumenge 1 de novembre de 2009

Personal Learning Networks

Els personal Learning Networks (PLN) són un concepte que cada vegada està entrant amb més força. Aquí va una presentació magnífica de Mark Woolley.


dimecres 28 d’octubre de 2009

Ordinadors, llibres de text digitals i el 'sahento' Benítez



El dimarts 27 d'octubre, a El Secret de Sílvia Còpulo (Catalunya Ràdio) vam poder escoltar un interessant debat  sobre els llibres de text digitals, amb la presència de Jaume Graells (Director General de l'Educació Bàsica i el Batxillerat, del Departament d'Educació), Salvador Cardús (reconegut escriptor, periodista i economista), Héctor Ruíz (Digital Text) i la nostra companya Anna Pérez (Mestra, en majúscula).

Mentre escoltava el podcast aquest matí a primera hora, si em permeteu, recordava una història que aquest agost passat el Fernando García Páez em va explicar a Baeza, en el marc dels cursos d'Estiu de la Universidad Internacional de Andalucía. Aquí va:

El sargento Benítez (sahento Benítez, a partir d'ara) era un militar del Depósito de Caballos Sementales de l'exèrcit, amb seu a Baeza. Un bon dia estava prenent unes canyes amb els amics en un dels bars de l'Avenida de la Constitución quan un recluta se li va quadrar, esbufegant, a 3 metres de la seva taula. El va mirar de dalt a baix mentre es cordava a desgana el botó de la camisa, tot rosegant el caliquenyo mig apagat que li penjava dels llavis.

- Mi 'sahento', el comandante me manda a buscarle. Requiere su presencia de inmediato.
- ¡Me 'cagoentó', a ver ahora qué coño quiere éste!

Va escurar les butxaques i va deixar unes monedes sobre la taula, de mala manera, mentre els seus renecs es perdien per la calle de las Barreras.
En veure que a l'entrada del Depósito hi havia molts cotxes va accelerar el pas. A dintre l'esperaven tots els comandaments del Depósito més tota la plana major de Jaén. Fins i tot n'hi havia de Granada i de Sevilla.
Resulta que el principal semental (el figura del Depósito) passava olímpicament d'una preciosa euga de raça àrab que havien traslladat de vés a saber on, però que pel que semblava era un compromís important.

Portaven ja diversos intents sense èxit quan el sahento Benítez es va acostar, va donar un parell de voltes amb la intenció d'analitzar la situació amb les mans agafades per l'esquena i va adreçar-se al recluta amb determinació, després de creuar-se una mirada desafiant al semental amb les seves espesses celles.

- Serás cabronazo. Ahora vas a ver.

Es va aturar i, per sobre l'esquena, sense acabar-se de girar, va dir:

- ¡Xaval, vente pacá !
- ¡Susórdenes mi sahento!
- Anda, Ve a las letrinas y tráeme un espejo.
- ¿uuun espeeejo, mi sahento?
- ¡Coño! ¿No te he dicho un espejo? ¡Venga, a la p... carrera!

Els de les bates blanques, senyors veterinaris, i militars amb les botes negres ben llustrades (probablement de no haver muntat mai a cavall) i molta medalla penjant, van mostrar una dissimulada expressió de sorpresa.

El sahento Benítez va prendre el mirall amb les dues mans i el va girar cap al semental, que en un tres i no res es va incorporar d'un bot i va experimentar una erecció digna de la seva fama. Poc després va cobrir l'euga com havia fet tantes i tantes vegades, abans de tornar a jaure complaent al seu racó preferit de l'estable.

El sahento Benítez va lliurar el mirall al recluta, i mentre s'espolsava la cendra que havia caigut sobre el seu gastat uniforme, va fer una salutació militar al seu comandant, davant dels bocabadats presents.

- Ordena alguna cosa más, mi comandante?

... i va enfilar cap a l'avenida de la Constitución per prende la primera cervesa del capvespre.

(Fernando, si lées esto perdóname por no saberlo explicar con tu gracia y salero. ¡Un abrazo!).

Doncs bé, al debat es van fer justificacions diverses, contradiccions (com la del compromís -o no- d'utilitzar en un 60% del temps el llibre de text digital, per tal de poder acollir-se al Pla), sobre les que no entraré ja que molts de vosaltres sabeu què en penso, d'aquest pla i dels llibre de text digitals.

Sí diré, si em permeteu, que em vaig quedar amb que darrere aquest debat hi ha molt veterinari i molt militar amb molta medalla. Però que qui acabarà treient les castanyes del foc són el munt de sahentos Benítez (que no són pocs) repartits per la nostra geografia, que són els que ens quedem a les trinxeres mantenint, peti qui peti, la nostra posició.

Anna, ahir vas estar genial ! Un petó.

_________

NOTA: Si voleu saber el per què de l'actitud del semental, s'accepten hipòtesis als comentaris d'aquest post. A veure qui l'encerta.

dilluns 26 d’octubre de 2009

Per crear jocs de geografia






Acabo de descobrir l'opció d'Umapper per a crear jocs de geografia (geogames). Podem demanar, a través de diverses preguntes, que es localitzin llocs sobre un mapa. L'aplicació calcula la desviació de quilòmetres entre el que ha marcat l'usuari i el que el seu creador ha definit. Podeu veure el següent vídeo tutorial, al que també accedireu des de la pàgina web d'Umapper.

Aquí teniu un vídeotutorial que us ajudarà a desenvolupar les vostres pròpies creacions:




diumenge 18 d’octubre de 2009

100 anys de l'afusellament de Ferrer i Guàrdia



Amb una diferència de dos dies, es celebraven els aniversaris de dos afusellaments: el de Ferrer i Guàrdia i el de Companys. Dues tremendes injustícies que són part de la història d'aquest país. A internet deixava la meva modesta contribució.

Però mentre que en el de Companys hi va haver, comprensiblement, diversos actes i reconeixements durant tot el dia, el de Ferrer i Guàrdia va passar de puntetes. No va ser així a altres països com Bèlgica, on les autoritats van dipositar rams de flors a l'estàtua que des de 1911 té dedicada davant mateix de la Universitat Lliure (a Catalunya en van fer una rèplica, situada a Montjuïc, l'any 1989).
Si bé tots sabem que la càrrega simbòlica de l'assassinat de Companys justifica totes les accions que s'estan emprenent per reclamar l'anulació del judici sumaríssim, és lamentable que no s'hagin promogut més accions en memòria del llegat de Ferrer i Guàrdia.

A la pàgina web de Rosa Sensat, certament, hi podem trobar l'espai dedicat a l'any Ferrer i Guàrdia, però poca cosa més. Però m'entristeix força que les forces polítiques no hagin estat a l'alçada, en un moment en el que sembla que amb la nova Llei d'Educació i el pla que ens ha d'alfabetitzar a tots digitalment, arreglarem tots els mals del nostre sistema educatiu.

Perdoneu que sigui poc original i faci referència a Barack Obama, però a banda del premi de la pau (discutible) que li han donat, el 8 de setembre passat va comparèixer com a president dels Estats Units enmig d'un gran desplegament mediàtic per adreçar un missatge als estudiants del seu país. Un missatge que parlava de l'esforç, de la importància de l'educació ... i de molts valors la majoria dels quals compartim. El seu sistema educatiu és molt criticable, si voleu, però diu molt d'un país i dels seus polítics que han entès que la societat del coneixement comença a les escoles d'infantil, primària i secundària. Aquí encara no se n'han assabentat. Així anem.

El mateix dimarts vaig parlar de la figura de Ferrer i Guàrdia als meus alumnes, i què va representar l'Escola Moderna. Però ni a la Sala de professors ni a cap de les parets de l'institut, ni un trist cartell recordant la seva figura. I és que sembla que només ens movem per preparar les programacions que ens demanaran a les oposicions, o busquem desesperadament algú que ens ajudi a muntar un moodle per poder donar una bona imatge quan l'inspector ens vingui a puntuar per obtenir la càtedra.

Què ens està passant ? Quant ens queda per tocar fons? Entretant, anem esperant accions valentes que no acaben d'arribar. Potser si algun dia hi ha una veritable preocupació per l'educació canviaran les coses. Ho veurem?

dissabte 17 d’octubre de 2009

Tutoria amb alumnat nouvingut

Us facilito la presentació del taller 'tutoria amb alumnat nouvingut' que es vaig portar a terme amb la companya Flora Grané el divendres 16 d'octubre en el marc de les Jornades sobre la tutoria al segle XXI organitzades per l'ICE de la UB. A partir de la nostra experiència al capdavant de l'aula d'acollida de l'IES Quercus es va portar a terme una interessant reflexió sobre com s'havia d'afrontar la tutoria als centres educatius, ara amb la presència normalitzada d'alumnat nouvingut. Els. tres vídeos del final no funcionen (presentació amb Slideshare).





dilluns 28 de setembre de 2009

Gràcies !


Amb aquest post voldria agraïr totes les mostres de suport i felicitacions que he rebut a partir de SMS, correus electrònics i tweets amb motiu de l'entrevista publicada el dissabte 26 de setembre a Regió 7, sobre els llibres de text digitals i la implantació del projecte 1 x 1.